Una activista feminista i antimilitarista, Koldobi Velasco

Maria Antònia Bogónez Aguado

Recollim algunes de les respostes de la Koldobi Velasco a les revistes Pikara Magazine i a Iglesia Viva que ella mateixa ens ha ofert per a conèixer-la una mica i copsar la seva perspectiva de l’anitimilistarisme i del feminisme que ella viu des de fa més de 30 anys.

Com a tastet! Confiem que en propers números puguem comptar amb alguna reflexió seva que ens ajudi a aprofundir en la nostra!

Koldobi Velasco és treballadora social, professora de la ULPGC (Las Palmas de Gran Canaria) i activista incansable de la plataforma Alternativa Antimilitarista de Canàries (MOC). La seva recerca de la justícia social feminista, la seva lluita quotidiana l’ha convertit en referent per al moviment pacifista.

Quan se li pregunta si podem reivindicar la posició radical de “no a la guerra” com a “no a totes les guerres”, la Koldobi ens diu: “És molt important, dins del moviment pacifista, antimilitarista i no violent, comprendre que el “no a la guerra” és el no a totes les guerres i a totes les violències. Cal entendre que la guerra és un crim contra la humanitat i la resta de la natura i que és important posar les condicions per interrompre allò que està generant i fabricant aquelles guerres.

Per tant, és molt important que el “no a la guerra” sigui sempre un NO a totes les guerres i que reivindiquem que el “no a la guerra” és una aposta per un treball on promoguem una cultura de pau com a instrument preventiu, que marxem de qualsevol institució o organització militar com l’OTAN o l’Exèrcit Europeu –en el cas de l’estat espanyol. És importantíssim abandonar la despesa i malbaratament militar, la fabricació d’armes, acabar amb aquesta espiral que arriba a sostenir les guerres.

I, per descomptat, cal fer un treball durant la guerra i després d’elles. Per tant, el “no a la guerra” suposa una feina, un esforç d’acció política de totes les persones per trencar l’espiral del negoci de la guerra. I per acabar amb els tres pilars que sostenen les guerres: el pilar econòmic, el pilar mental i el pilar dels recursos humans.”

Llavors, li pregunten, què podem fer des de la societat civil, en un context de guerra i genocidi tan terrible com l’actual, i aquesta és la resposta de l’activista que us presentem: “Hi ha moltes iniciatives a diferents llocs del territori lluitant contra el negoci de la guerra i contra la despesa militar. Denunciant que aquells 184 milions d’euros al dia que el govern espanyol malbaratà en 2023, es podrien invertir també per generar vida, per generar seguretat, per generar defensa, i no en programes d’armament com s’està fent, per exemple. També mitjançant programes constructius per generar processos de defensa comunitària, compartir recursos, cooperativitzar tot allò que puguem, des del treball, l’habitatge, l’energia fins a la informàtica i els transports; tot això són vies de construcció de pau feminista. Són formes per construir aquest nou paradigma feminista i antimilitarista que volem.”

En relació a la incorporació de la lluita antimilitarista en les agendes feministes, que costa, ens explica quines creu que són les raons de la dificultat: “Crec que en el nord global ho hem de justificar i raonar molt. En el sud, defensar la vida és ja o ciao! Per exemple, les dones que posen el cos tot defensant les criatures que són traficades en la frontera entre Veneçuela i Colòmbia, no tenen l’opció d’estar pensant com els afecta la guerra, sinó que viuen en guerra. En canvi, en el nord global hem de fer un exercici molt gran per fer visible que la banca està armada i que contribueix a la guerra. Que la guerra comença aquí i que és aquí on cal aturar-la: en els assajos, en les maniobres, en la indústria armamentista, en les armes que es construeixen aquí, en la despesa militar…”

Quan se li demana per què passa això, la seva resposta és contundent: “Per tots els recursos ideològics que s’utilitzen per amagar la guerra, per maquillar-la i deshumanitzar la construcció de l’enemic. A més de tota la violència cultural tan gran com hi ha. En el nord global, ens passem la majoria del temps traient a la llum i no arribem, per això també utilitzem la desobediència civil, o l’acció directa no violenta, perquè són estratègies que treuen a la llum els conflictes i que ens permeten publicar i posar en l’agenda pública realitats que s’intenten ocultar.”

Podeu consultar la conversa sencera a Iglesia Viva prement aquí i triant en el llistat el número 293 de l’any 2023.

Editat per Maria Antònia Bogónez Aguado

Font: https://elpunxo.wordpress.com/2025/...