Les morts a les presons catalanes augmenten un 34%

El 2022, 39 persones han perdut la vida en centres penitenciaris catalans, en la majoria dels casos amb problemàtiques associades a la salut mental i al patiment psíquic o al consum de substàncies. Entitats de drets humans alerten sobre la necessitat d’atendre aquestes persones amb recursos i entorns sociosanitaris fora de les presons.

Mar Fadrí
La_Directa

Cada nou dies mor una persona als centres penitenciaris de Catalunya. Segons la informació publicada recentment pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, de les 39 defuncions registrades a presons catalanes l’any passat, 14 són per suïcidi, la xifra més elevada registrada des que es fan públiques les causes de mort, el 2010. La segona causa de mort són les sobredosis, amb 8 persones, que també registra un rècord des de 2012.

Segons el recent informe publicat per l’entitat Justícia i Pau sobre la salut mental en el sistema penitenciari català, més de la meitat d’interns presenten problemes i/o patiments associats a la salut mental i al consum de substàncies. Una prevalença set vegades superior que en el conjunt de la població. L’informe subratlla que un dels factors expressius de la incidència de l’empresonament en la patologia mental són precisament els suïcidis i les autolesions, que presenten habitualment índexs superiors en l’àmbit penitenciari als de la població general (fins a 10 vegades més).

Tot i la prevalença d’aquest perfil dins de les presons catalanes, la resposta a situacions d’alteració de l’ordre dins dels centres per part d’aquestes persones solen derivar en l’aplicació de mesures coercitives com l’aïllament, la contenció mecànica, les sancions disciplinàries o la regressió d’aquestes persones a règims de vida en primer grau, on passen 20 hores al dia soles a la seva cel·la.

Segons diverses entitats de drets humans i expertes en salut mental, davant aquestes situacions haurien d’aplicar-se altres mesures que ja es contemplen en l’ordenament jurídic, com són les suspensions de condemna per malaltia mental (sigui inicial o sobrevinguda), i la seva derivació als recursos sociosanitaris fora del sistema penitenciari, on rebin un acompanyament terapèutic que tingui en compte el seu context i patiment psíquic, i no mesures centrades en el càstig i l’aplicació de més patiment.

Des de l’associació pel monitoratge del sistema penal Observa s’ha fet públic un comunicat aquest matí on mostren la seva preocupació pel greu augment de les morts i la seva relació amb les problemàtiques associades a la salut mental i al patiment psíquic de les persones preses. El text també denuncia la “poca preocupació” per part de l’administració pública envers l’estat de salut i del dret a una mort digna de les persones privades de llibertat a centres penitenciaris catalans, fent referència a la “falta d’informació en els protocols de comunicació de defuncions a les famílies” i la “manca d’investigació” sobre les causes: “La falta d’atenció i d’acompanyament terapèutic i psicosocial als centres penitenciaris ha derivat en què les xifres de defuncions a les presons catalanes superen les 500 persones en els darrers 13 anys, un fet d’especial gravetat a estats que s’autodenominen democràtics”.

Des d’Observa sol·liciten als departaments de Justícia, Salut i Serveis Socials que treballin de manera “ferma, coordinada i transparent” en un nou Pla d’acció envers les morts a presó, així com l’aplicació del Protocol de Minnesota sobre la recerca de morts potencialment il·lícites de Nacions Unides, per investigar i comunicar totes les morts de persones sota custòdia de l’administració.

Font: https://directa.cat/les-morts-a-les...